divendres, 30 de juny de 2017

Daniela Putzolu. Mielopatia de tracció amb la Síndrome d’Arnold Chiari I, Siringomièlia de C1-D12 i Escoliosi idiopàtiques.

Data de la intervenció: Febrer del 2008

El meu nom és Daniela Putzolu, vaig néixer a Nuoro l’1 de febrer de 1989 i visc a Macomer, Itàlia. Els voldria explicar, breument, la meva història:

Vaig començar a estudiar dansa, a Macomer, quan tenia quatre anys i ho vaig estar fent fins als tretze. Sempre tenia uns mals de cap i d’esquena que resultaven gairebé insuportables. Malgrat tot, jo seguia amb la dansa perquè per a mi era més important que el meu propi dolor. Per prescripció mèdica, cada any em feien controls i em deien que el dolor era per l’esforç de ballar. L’única solució per alleugerir el era estar prenent, constantment, antiinflamatoris.

La meva professora de dansa em va portar a Roma a fer una audició per a l’Acadèmia Nacional de Dansa a la qual vaig entrar-hi amb grans mèrits. Hi vaig anar per a perseguir el somni de la meva vida: arribar a ser coreògrafa de ballet, però  aconseguir-ho implicava molt d’esforç i molt d’estudi. Van passar els anys i el meu patiment va anar empitjorant: els problemes als ulls, de sensibilitat i d’equilibri es van incrementar. No notava ni el fred ni la calor i sempre estava ansiosa.

Quan estava fent quart curs, un gran coreògraf em va seleccionar per anar a Suècia a representar-hi un espectacle i vaig acceptar anar-hi. Durant l’última funció em vaig trobar molt malament: em va fallar la cama esquerra i vaig tenir uns dolors molt intensos; per sort, em van donar calmants i el dolor es va fer menys insistent. Un cop les funcions es van acabar, vaig tornar a Roma.

Van arribar les festes de nadal i me’n vaig anar uns dies a casa, a Sardenya, on em vaig tornar a trobar malament. Va ser aleshores quan vaig decidir anar al traumatòleg qui em va demanar una ressonància magnètica d’urgència, però a l’Hospital de Cagliari em van dir que m’hauria d’esperar perquè hi havia una llarga llista d’espera ja que hi havia els festius de nadal pel mig. Com que em trobava fatal, vaig decidir anar a un centre privat de radiodiagnòstic a Cagliari i fer-hi les ressonàncies. Tot va ser més ràpid i en dos dies vaig aconseguir fer-les. El resultat, segons l’especialista, va ser: “Hèrnia discal per operar urgentment”. Vaig portar els resultats de les proves al meu metge qui em recomanar teràpia pel dolor a l’espera de la meva propera sortida cap a Roma i de si decidia operar-me de l’hèrnia discal o no.  

Vaig tornar a Roma i, malgrat els dolors, vaig tornar a les classes de dansa però al dia següent em va fallar la cama esquerra, no tenia forces, tenia episodis de mal de cap molt violents, no notava la ma esquerra. Tot el món es va espantar molt sobretot quan em van ingressar a l’hospital “San Giovanni di Dio” de Roma. Van trucar a la meva mare i li van demanar les ressonàncies que m’havia fet a Cagliari. De seguida em van fer altres proves: TAC, ressonàncies de contrast, etc. El diagnòstic immediat va ser: Siringomièlia i Síndrome d’Arnold Chiari. Vaig haver d’interrompre els estudis, tant els de dansa com l’institut.

La recomanació del metge que em portava va ser anar a visitar una clínica fora d’Itàlia, l’Institut Chiari de Barcelona, ja que jo cada vegada empitjorava més  i el doctor volia evitar-me la craniotomia ja que considerava que era una intervenció molt invasiva, invalidant i perillosa. Com em trobava malament i ja no teníem temps, vam anar a Barcelona i ens hi va acompanyar el propi doctor perquè estava molt preocupat per mi. Vam arribar allà i em van dir que m’havia d’operar d’urgència. Avui en dia puc explicar la meva història.

Actualment em trobo molt millor. Malauradament no vaig poder tornar a estudiar dansa degut a les lesions causades per la tardança d’intervenir-me, però estic viva i li dec la meva vida al metge de Roma, el Prof. Alessandro Rustia, al que li estaré agraïda tota la meva vida per haver tingut la valentia de no haver-me obert el crani. Gràcies també a tot l’equip quirúrgic de l’Institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis de Barcelona, especialitzat en aquestes patologies, i especialment al Dr. Royo, que per a mi és ara el meu àngel de la guarda.



Daniela Putzolu


Correu electrònic: : danielaputzolu89@tiscali.it

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada