Alessandra Cantuária de
Araújo. Síndrome Neuro-Cranio-Vertebral. Malaltia del Filum. Descens de les
Amígdales Cerebel·loses (Síndrome d’Arnold Chiari I). Siringomièlia idiopàtica.
Discopaties múltiples.
Data de la intervenció: 28 de
febrer de 2017
Vint anys. Aquest és el temps que va haver d’esperar la brasilera
Alessandra Cantuária de Araújo fins a tenir un diagnòstic correcte. La pacient
pateix la Síndrome d’Arnold Chiari I, Escoliosi i Siringomièlia. Degut a
aquestes malalties, li feia mal el cos i patia de moltes cefalees, a part
d’altres símptomes. En aquest testimoni, ens explica que es va visitar amb
diferents metges i aquests li van dir que l’origen de les seves molèsties es
trobava en malalties tals com: fibromiàlgia, reumatisme, neuràlgia del trigemin
o depressió.
“Ells ja no sabien com
tractar-me, així que van decidir derivar-me a un psiquiatra perquè ‘la meva
ànima estava malalta i el meu cos patia’. Però jo no tinc ni depressió, ni
fibromialgia, ni reumatisme ni cap altra malaltia; el que jo tinc s’anomena
Malformació de Chiari!”.
Després de realitzar-se més proves, es va assabentar que, a part de la
Síndrome d’Arnold Chiari I, tenia escoliosi i siringomièlia. Per aquest motiu,
va començar a investigar sobre aquestes malalties i va ser així com va trobar
per internet un testimoni, en el qual una persona explicava que es trobava molt
millor després d’haver-se sotmès a una intervenció a Barcelona. “Vaig buscar molta informació abans de venir,
vaig llegir molts testimonis i no vaig trobar cap que fos contrari, ni en
portuguès ni en altres idiomes”, explica.
L’Alessandra va decidir no sotmetre’s a la craniotomia, tal com li
havien recomanat, i va venir a Barcelona per operar-se. Explica que, sis hores
després de la cirurgia, la seva simptomatologia ja havia canviat: el mal de
cap, en el coll o en les espatlles havia desaparegut igual que la pressió que
patia a la nuca. A més, la força de les seves mans i cames havia tornat.
“Aquí, com al Brasil, no es
promet la cura de la malaltia, sinó parar la seva evolució; així, la malaltia
no es va agreujant. Però jo us dic: els meus símptomes han millorat moltíssim
fins al punt de poder afirmar amb certesa que en un 80% han desaparegut. Ara
tinc una nova vida i vaig a preparar-me per a viure-la sense dolor encara que
no sàpiga com fer-ho. No ho vaig saber fins al 28 de febrer.”
L’Alessandra vol convidar a tot el món a difondre la intervenció de la
Secció del Filum Terminale per a que hi hagi més metges que puguin conèixer
aquest mètode. Per concloure, vol agrair als seus familiars i amics per recolzar-la
i també al Dr. Royo “Una persona que no
mesura en sacrificis per difondre la millora dels seus pacients, per difondre
el mètode, desitjant el millor als éssers humans”.
També expressa la seva gratitud al Dr. Salca, una persona d’una
simplicitat, generositat i humanitat que no es pot mesurar”. Tanmateix, la
pacient ha volgut donar les gràcies a la corresponsal brasilera, la Marta
Orsini, i a tot l’equip de l’ICSEB, que, segons ella, és “un equip humà que ens
va abraçar i ens va acollir”.
Correu electrònic: ale_cantuaria@hotmail.com
