Data de la intervenció: Març del
2017
Em dic Dayse, tinc 34 anys i des dels 28 que tenia dolors que venien i
després se n’anaven sense que ningú en descobrís la causa. Al juliol del 2014
aquests dolors es van intensificar i vaig haver d’anar d’urgències, ja que eren
molt forts. Em van diagnosticar lumbàlgia, depressió i fibromiàlgia. Seguia els
tractaments i els medicaments proposats conforme a les orientacions mèdiques,
però res calmava els meus dolors.
Durant una crisi molt forta, vaig anar a l’hospital i li vaig explicar
a la doctora de guàrdia que ja no suportava més tant de dolor ni haver de
prendre medicació sense notar cap millora. La doctora em va demanar que em fes
una ressonància de la meva columna (zona lumbosacra) i, amb els resultats, em
va derivar a un ortopedista. Aquest, després d’avaluar la meva ressonància,
em va dir que havia detectat una alteració; però no me la va explicar. També em
va dir que hauria de consultar amb un especialista de la columna. Quan vaig
arribar a casa, em vaig posar a investigar el terme “siringomièlia” per
internet, i tots els resultats deien que es tractava d’una “patologia minoritària
i degenerativa de la medul·la espinal, sense cura i que podria, amb el temps,
obligar al pacient a anar amb cadira de rodes”. En aquell moment, em vaig adonar
que tenia una “bomba” a les meves mans.
Ja en aquesta primera recerca per internet, vaig
trobar la pàgina web de l’institut Chiari & Siringomielia & Escoliosis
de Barcelona, però no em vaig fixar molt en la seva informació; ja que deia
exactament el contrari del que jo havia llegit abans. Després d’investigar més informació sobre la malaltia,
vaig veure que hi havia grups de recolzament al Facebook formats per malalts i,
ràpidament, vaig entendre que aquesta malaltia no era tan minoritària, perquè
hi ha molts membres en aquests grups. En el primer grup, vaig contactar amb algunes persones que s’havien
operat a Barcelona i els seus testimonis eren els millors i molt diferents d'altres pacients que s'havien operat aquí a Brasil a través del mètode convencional.
Vaig enviar els meus informes a l'Institut Chiari de Barcelona i ells em van enviar un document en el qual m'informaven de que jo tenia la Síndrome Neuro-Cranio-Vertebral, i a més Siringomièlia i Arnold Chiari I. També em van enviar un pressupost del cost de la intervenció.
A l’abril del 2016, vaig decidir fer una campanya, que va durar
aproximadament un any, per a recaptar l’import necessari i el dia 21 de març
del 2017 es va fer realitat la tant desitjada cirurgia de la Secció del Filum
Terminale. Vuit hores després de la intervenció ja es van observar millores
significatives com: la recuperació de la força als braços i cames. Tres dies
després, durant la visita de control del post-operatori, es van detectar altres
millores. La que més em va cridar l’atenció va ser la disminució de la hiperreflèxia
en tres zones i en el braç dret (en el qual ja hi tenia una pèrdua motora).
Senzillament, els meus reflexes s’havien normalitzat; un quadre de millora que,
segons em van informar, podria ser verificat només després d’un any de la
cirurgia.
La principal millora ha estat la desaparició dels dolors constants que
sentia en la zona de: nuca, cap, cervical, espatlla dreta i regió lumbar, cosa que
m’han aportat millor qualitat de vida. Porto tres mesos operada i, des
d’aleshores, no he pres cap més antidepressiu (que me’ls receptaven perquè
deien que els meus dolors eren psicològics..).
Amb la cirurgia, els metges de l’institut intenten aturar l’evolució de
la malaltia, però, més que això, he vençut, i puc dir que aquests han sigut els
diners més ben gastats en tota la meva vida.
Agraeixo a Déu i a tots els que m’han ajudat a fer aquest somni
realitat. Espero que, amb el meu testimoni i el d’altres pacients, puguem
cridar l’atenció dels nostres metges per a que més persones puguin
beneficiar-se d’aquest mètode.
Correu de contacte: ayse.ap@hotmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada