Data d’intervenció: 12/5/2011
Filmació: 29/10/2018
La Sra. Ida de Angelis, va arribar a tenir més de 60 crisis diàries, amb #marejos , #vòmits violents, #acúfens , #dolors horrorosos, sensacions d'oli bullint en el rostre, #fotofòbia, dificultat per anar al lavabo, per beure, per concentrar-se, llegir i veure la televisió. La mateixa tarda del dia de la intervenció segons el #filumsystem a l' Institut #Chiari #Siringomielia#Escoliosis de #Barcelona, ja podia beure, l'endemà podia caminar i al tercer dia va tornar a casa.
Moltes gràcies per compartir la seva història. Sra. Ida
La Sra. De Angelis té 61 anys i ens explica la
seva història:
El 31 de desembre del 2010 estava molt bé i va
celebrar la Nit de Nadal; “aquell dia vaig tenir un lleuger mal d’esquena, res
que fes pressuposar el que va passar després”.
A les nou de la nit de l’1 de gener del 2011
li va semblar tenir una mica de grip, va demanar al seu marit que anés a la
farmàcia per comprar Paracetamol. Mentrestant,
va anar al lavabo i va tossir lleugerament: va ser aleshores quan la seva vida
va canviar totalment.
El seu marit la va trobar a terra semi inconscient
i amb relaxació d’esfínters. La van portar a urgències i, durant
l’hospitalització, va saber que probablement tenia Arnold Chiari.
En els mesos posteriors, quan va tornar a
casa, aquest tipus de crisi es va repetir; el dolor era molt intens, massa, i
la pacient no amaga que va arribar a no suportar-ho i a desitjar renunciar a
viure d’aquesta manera: marejos, vòmits violents, sorolls a l’oïda, dolors horrorosos,
sensació d’oli bullent a la cara, fotofòbia, dificultat per anar al lavabo, incapacitat
de concentrar-se, per llegir, per veure la televisió. Va arribar a tenir més de
60 crisi al dia, es passava les jornades resant per sobreviure a la crisi
següent i preguntant-se com havia superat l’anterior.
Buscant possibles solucions, va trobar per
Internet al Dr. Royo. A Torí li van proposar la craniotomia, es va informar
sobre les complicacions, va parlar amb diferents metges i, finalment, va tenir
l’oportunitat de venir a Barcelona.
Va arribar aquí ja en un estat de
deteriorament; ja no podia beure a causa d’una desviació de l’úvula,
s’ennuegava, li sortia el vòmit pel nas, “era realment un infern”.
El 12 de maig de 2011 el Professor la va
operar. Recorda que a les quatre de la tarda del dia de la intervenció podia beure,
l’endemà podia caminar, i el tercer dia va tornar a Torí.
Des de fa un any i mig, i ara ja n’han passat quatre,
ha millorat molt: refereix que ja pot fer coses que mai no hagués pensat tornar
a fer, per les que ja no necessita l’ajuda dels altres.
La pacient espera que tots els malalts
aconsegueixin la meta que representa per a ella la recuperació de la seva
autonomia, i està convençuda de què millorarà encara més.
