Després d'un accident de trànsit, en Kanata del Japó va començar a tenir
#formiguejos a l'extremitat superior esquerra, falta de
#força a les mans i pèrdua de
#sensibilitat tèrmica i dolorosa. Amb el temps, va començar a tenir dificultats per
#caminar . En una visita mèdica, li van diagnosticar
#Siringomièlia idiopàtica.
Després de la intervenció segons el
#FilumSystem, va millorar i va tornar a la feina.
Moltes gràcies per compartir la seva història!
Han passat dos anys i dos mesos d’ençà que el meu fill (que té 24 anys)
es va operar de la Secció del Filum Terminale a l’Institut Chiari de Barcelona.
Dono gràcies al Dr. Fiallos per haver operat al meu fill, i a la Sra. Yuka
Takahashi per la mediació entre metge i pacient. També al Dr. Royo per haver
establert el mètode i a tot l’equip de l’Institut Chiari de Barcelona. Gràcies
a vostès, el meu fill s’ha recuperat fins al punt de poder anar a treballar.
Els ho agraeixo de tot cor.
D’ençà que el meu fill va néixer, gairebé no el vaig haver de portar al
metge, només per algun refredat o grip. Tanmateix, després de patir un accident
de trànsit als 18 anys, va començar a tenir formigueig en l’extremitat superior
esquerra, manca de força, pèrdua de força a les mans i pèrdua de sensibilitat
tèrmica i dolorosa. En una visita mèdica li van diagnosticar Siringomièlia idiopàtica.
A mesura que anava passant el temps, es va intensificar el dolor lumbar, i va
començar a tenir dificultats per caminar, i el metge va començar a sospitar de la
possible existència d’una hèrnia. Malgrat això, el seu metge li va indicar
només un tractament analgèsic i control periòdic, i el meu fill seguia
empitjorant física i anímicament.
Vaig estar buscant informació per internet sobre hospitals que
poguessin solucionar el problema del meu fill i vaig trobar la pàgina web de
l’Institut Chiari de Barcelona. Al Japó, al meu fill l’havien operat de Shunt
quan tenia 19 anys i el seu metge ens va dir que s’hauria de tornar a operar si
fos necessari. Sé que la cirurgia de Shunt comporta un risc important però, en
aquell moment vaig pensar que no es recuperaria el sistema nerviós si els
símptomes seguien empitjorant, així que vam optar per l’operació. Malgrat això,
tornant-lo a sotmetre a aquest tipus d’operació tan complicada a la zona
cervical, el meu fill podria quedar-se en cadira de rodes. Buscant informació
sobre la Secció del Filum Terminale, em vaig sorprendre molt en saber que
encara que les dues intervencions (la del Shunt i la Secció del Filum
Terminale) siguin per a la mateixa malaltia, hi ha grans diferències pel que fa
a: la zona quirúrgica (Shunt: en la cervical / SFT: en la zona del còccix), la
duració de l’ingrés (dues setmanes / una nit), la invasivitat de les
intervencions i el risc (quedar-se en cadira de rodes / a l’endemà de la
intervenció, poder sortir de l’hospital caminant).
Des que ens vam decidir per la intervenció de la Secció del Filum
Terminale, vam haver de fer molts preparatius per anar a Barcelona; preparar el
cost de la intervenció, demanar el passaport, reservar hotel i vols, etc.
Estava preocupada per viatjar amb el meu fil malalt sense cap acompanyant, però
cada vegada que tenia una dificultat, podia consultar a la Sra. Takahashi, qui
em va ajudar.
Ja que vivim a la regió de Kansai (a l’oest del Japó), volem des de
l’aeroport internacional de Kansai i vam arribar a Barcelona passant per
Helsinki (Finlàndia). Com era la primera vegada que sortíem del país, vam
escollir aquest vol per ser el trajecte més curt i per haver-hi més personal de
cabina japonès. El dia anterior al viatge ens vam allotjar en un hotel a prop
de l’aeroport i vam deixar el cotxe allà dues setmanes, i d’aquesta manera vam
poder desplaçar-nos amb tres maletes sense cap problema. Abans de viatjar, vam llogar
Wifi portàtil per poder utilitzar el mòbil i també vam buscar oficines per
canviar de moneda amb menys comissió.
Respecte a la reserva de l’hotel de Barcelona, la vam fer a través de
l’agència de viatges, a l’Hotel Atenea perquè tenen cuina (també vam demanar
microones i bullidor d’aigua per la nostra habitació). Vam escollir aquest
hotel pel fet que podíem anar caminant a l’Institut Chiari de Barcelona i també
perquè hi ha un centre comercial davant de l’hotel i un estadi de futbol a
prop. L’hotel disposa de personal japonès que treballa uns dies a la setmana,
que ens va deixar una nota en japonès: “Estic a la seva disposició per
qualsevol cosa que necessitin”. Mentre netejaven l’habitació, aprofitàvem per
passejar o anar a la bugaderia, caminar al voltant de l’estadi de futbol o
visitar llocs turístics propers.
Estàvem molt tranquils amb el tema de l’idioma, perquè la Sra.
Takahashi feia d’intermediària entre el metge i el meu fill durant les visites,
les proves preoperatòries i la intervenció. Ella ens va acompanyar a la
farmàcia per comprar els medicaments i va ser una gran ajuda. A més a més, teníem
un llibre d’espanyol-japonès amb dibuixos d’escenes típiques amb frases que un
turista pot necessitar. Assenyalant les paraules amb el dit, ens enteníem i va
ser molt útil. També, vam utilitzar l’aplicació de traductor del mòbil.
El cost de la intervenció no el va cobrir l’assegurança pública, però
l’assegurança privada ens va tornar una part de la intervenció. Vam demanar a
la Sra. Takahashi que emplenés el formulari de l’assegurança privada i ens ho
va donar abans de tornar al Japó.
