La indicació
quirúrgica ha de ser valorada després d’un estudi detallat del cas i tenint en
compte tots els factors, entre ells: els possibles diagnòstics i tractaments,
l’edat del pacient, la qualitat de vida, les expectatives, etc.
Quan està indicada l’aplicació del protocol quirúrgic del
Filum System® (FS®) a la Malaltia del Filum (MF)?
Quan abans
millor, en el moment en què es detecta la malaltia, per tal d’eliminar la causa
i aturar la progressió de la patologia. Quan es pot establir el diagnòstic de
la Malaltia del Filum implica l’existència d’un deteriorament físic,
especialment neurològic, progressiu.
Hi ha casos de pacients asimptomàtics amb l’expressió
anatòmica de la malaltia (per les imatges de RM i RX)?
En cap cas, en
les més de 3.000 primeres visites en el nostre centre, hem trobat pacients
asimptomàtics. Durant l’exploració física o en la història clínica hem detectat
sempre signes o símptomes de la patologia que emergeixen sense que el pacient i/o
els professionals sanitaris se’n donin compte. Segons la nostra experiència
clínica, hi ha diferents tipus de condicions en els pacients amb la Malaltia del Filum:
Malalts amb
molts símptomes i/o signes i poca expressió anatòmica de la patologia
Sense un
estudi especialitzat de les proves de ressonàncies magnètiques i radiològiques,
molts pacients d’aquesta tipologia no troben diagnòstic (exemples: descens de
les amígdales cerebel·loses molt lleus; senyal d’isquèmia/edema a la medul·la
espinal com a expressió d’una pre-siringomièlia; menys d’un 10º de desviació de
la curvatura vertebral a l’escoliosi, etc). Això normalment endarrereix els
diagnòstics i l’aplicació del tractament, amb el risc que el pacient es
deteriori encara més a nivell neurològic.
Malalts amb
pocs símptomes/signes i molta expressió anatòmica de la patologia:
Alguns
malalts descobreixen per casualitat que no tenen la patologia a través de les
ressonàncies magnètiques, però si ells creuen que no tenen símptomes, prenen la
decisió de no intervenir-se, perquè creuen que la seva qualitat de vida és
satisfactòria (perquè no saben com seria sense la malaltia). El FS® s’aplica
igualment en aquests casos quan abans millor, perquè sempre existeix un
deteriorament físic i a més a més hi ha el risc de que algun símptoma
(usualment pèrdua de força i sensibilitat en cap i a les extremitats) o lesió
no percebuda s’agreugi, i una vegada iniciat, pot ser irreversible.
A més a més,
el Descens de les Amígdales Cerebel·loses (DAC) o el quist intramedul·lar (QIM)
poden suposar un risc de compressió del tronc cerebral en el forat occipital i
degut a la força de tracció que genera la tensió i l’impacte, podent anar més
enllà de comprometre la qualitat de vida; podrien posar la nostra vida en
perill (un exemple és la mort sobtada).
Malalts amb
símptomes/signes però sense expressió anatòmica
En alguns
casos s’han diagnosticat de Malaltia del Filum a pacients que no trobaven la
causa anatòmica de quadres clínics molt semblants als de la malaltia (exemples:
la Síndrome d’Arnold-Chiari O; la impacció de les amígdales cerebel·loses o la Síndrome
Neurocrani-Vertebral clínica). Gràcies a l’examen profund dels nostres
especialistes a nivell encefàlic, del tronc cerebral i de la medul·la espinal,
i després de descartar qualsevol altra patologia co-mòrbida, s’indica
l’aplicació del FS®, amb resultats excel·lents.
Malalts amb
una greu expressió anatòmica i aparentment sense símptomes
Molts
neurocirurgians que no comparteixen el FS® suggereixen esperar a que apareguin
els símptomes per a plantejar la intervenció, a vegades fins i tot en casos de
descensos de les amígdales greus o de cavitats siringomièliques extenses. Això
és perquè el seu tractament quirúrgic d’elecció és la descompressió o
craniotomia suboccipital, amb un risc major que les expressions anatòmiques tan
severes en sí, i podent provocar l’acceleració de l’empitjorament del quadre
clínic del malalt. Els neurocirurgians del FS®, en canvi, indiquen l’aplicació
del tractament quirúrgic malgrat l’aparent absència de símptomes, perquè en
realitat s’ha comprovat que amb el nostre mètode no existeixen casos
asimptomàtics, com a mínim a nivell de signes, reflexes o disfuncions. La malaltia
ja està activa, per tant es recomana intervenir quan abans millor per tal
d’evitar les lesions que existeixen sense aparents símptomes i d’ulteriors
empitjoraments anatòmics amb afectació de la condició clínica del malalt.
Com és que molts cirurgians aconsellen esperar abans d’aplicar
un tractament quirúrgic?
Quan el
tractaments d’elecció per a la Síndrome d’Arnold-Chiari I són la descompressió
o la craniotomia suboccipital i la siringotomia per a la cavitat de la
Siringomièlia idiopàtica, els cirurgians, en alguns casos suggereixen
l’observació en comptes de la intervenció. Això és així perquè es tracta
d’intervencions quirúrgiques majors, que impliquen riscos elevats i
complicacions freqüents en comparació amb els de la mateixa patologia. En el cas
que la patologia encara no comprometi excessivament la qualitat de vida del
malalt, i els símptomes no són tan greus, consideren que no és necessari
intervenir.
Hi ha casos en els que es recomani esperar per a
l’aplicació del Filum System®?
El protocol quirúrgic
de la Secció del Filum Terminale del mètode sanitari FS® per a la Malaltia del
Filum comporta, generalment, un risc mínim. Únicament s’ha detectat una remota
possibilitat d’infecció o hematoma de la ferida quirúrgica, com pot passar en
altres intervencions quirúrgiques. Per tant, es recomana la seva aplicació quan
abans millor per tal d’eliminar les lesions que s’estan produint a nivell dels
teixits en tots els casos que es diagnostica l’existència de la patologia; la
Secció del Filum terminale comporta un mínim risc quirúrgic, gairebé nul, en
comparació amb el de la malaltia.
Com actuen el FS® i les intervencions de descompressió
suboccipital i siringotomia a la malaltia?
El FS®
elimina la causa de la patologia, no les seves conseqüències, i té la finalitat
de bloquejar l’evolució de la malaltia. En molts casos, malgrat que l’acció no
sigui directa influint en els efectes de la malaltia, es pot observar: un
re-ascens de les amígdales cerebel·loses, o una disminució de la cavitat
siringomièlica, o una rectificació de la columna torçada. Intervenint quan
abans millor, s’interromp l’empitjorament
dels símptomes i s’afavoreix la millora dels que són reversibles en el
moment de la intervenció.
D’altra
banda, la descompressió suboccipital i la siringotomia no eliminen la causa de
la patologia, la tracció anòmala causada per un Filum terminale excessivament
tens, deixant-la activa (“Siringomielia,
escoliosis y malformación de Arnold-Chiari idiopática. Etiología común”, Rev Neurol. 1996 Aug; Volúm 24, Nº 132; 937 – 959,
Royo-Salvador MB –; “Platibasia,
impresión basilar, retroceso odontoideo y kinking del tronco cerebral,
etiología común con la sirignomielia, escoliosis y malformación de
Arnold-Chiari idiopáticas”, Rev
Neurol. 1996 Oct; 24 (134):1241-50, Royo-Salvador MB). Això explica perquè els
símptomes tornen a presentar-se anys després de la descompressió suboccipital (Hindbrain decompression for Chiari –
syringomyelia complex: an outcome analysis comparing surgical techniques,
C. Hayhurst, O. Richards, H. Zaki, G. Findlay & T. J. D. Pigott, Department
of Neurosurgery, Walton Centre for Neurology and Neurosurgery, Liverpool, UK).
De què depèn l’evolució postoperatòria de la clínica?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada