dilluns, 21 de novembre del 2016

Quan m'haig d'operar i per què?





Què fer si un especialista proposa una intervenció?

La indicació quirúrgica ha de ser valorada després d’un estudi detallat del cas i tenint en compte tots els factors, entre ells: els possibles diagnòstics i tractaments, l’edat del pacient, la qualitat de vida, les expectatives, etc.

Quan està indicada l’aplicació del protocol quirúrgic del Filum System® (FS®) a la Malaltia del Filum (MF)?

Quan abans millor, en el moment en què es detecta la malaltia, per tal d’eliminar la causa i aturar la progressió de la patologia. Quan es pot establir el diagnòstic de la Malaltia del Filum implica l’existència d’un deteriorament físic, especialment neurològic, progressiu.

Hi ha casos de pacients asimptomàtics amb l’expressió anatòmica de la malaltia (per les imatges de RM i RX)?

En cap cas, en les més de 3.000 primeres visites en el nostre centre, hem trobat pacients asimptomàtics. Durant l’exploració física o en la història clínica hem detectat sempre signes o símptomes de la patologia que emergeixen sense que el pacient i/o els professionals sanitaris se’n donin compte. Segons la nostra experiència clínica, hi ha diferents tipus de condicions en els pacients amb la Malaltia del Filum:

Malalts amb molts símptomes i/o signes i poca expressió anatòmica de la patologia

Sense un estudi especialitzat de les proves de ressonàncies magnètiques i radiològiques, molts pacients d’aquesta tipologia no troben diagnòstic (exemples: descens de les amígdales cerebel·loses molt lleus; senyal d’isquèmia/edema a la medul·la espinal com a expressió d’una pre-siringomièlia; menys d’un 10º de desviació de la curvatura vertebral a l’escoliosi, etc). Això normalment endarrereix els diagnòstics i l’aplicació del tractament, amb el risc que el pacient es deteriori encara més a nivell neurològic.

Malalts amb pocs símptomes/signes i molta expressió anatòmica de la patologia:

Alguns malalts descobreixen per casualitat que no tenen la patologia a través de les ressonàncies magnètiques, però si ells creuen que no tenen símptomes, prenen la decisió de no intervenir-se, perquè creuen que la seva qualitat de vida és satisfactòria (perquè no saben com seria sense la malaltia). El FS® s’aplica igualment en aquests casos quan abans millor, perquè sempre existeix un deteriorament físic i a més a més hi ha el risc de que algun símptoma (usualment pèrdua de força i sensibilitat en cap i a les extremitats) o lesió no percebuda s’agreugi, i una vegada iniciat, pot ser irreversible.

A més a més, el Descens de les Amígdales Cerebel·loses (DAC) o el quist intramedul·lar (QIM) poden suposar un risc de compressió del tronc cerebral en el forat occipital i degut a la força de tracció que genera la tensió i l’impacte, podent anar més enllà de comprometre la qualitat de vida; podrien posar la nostra vida en perill (un exemple és la mort sobtada).

Malalts amb símptomes/signes però sense expressió anatòmica

En alguns casos s’han diagnosticat de Malaltia del Filum a pacients que no trobaven la causa anatòmica de quadres clínics molt semblants als de la malaltia (exemples: la Síndrome d’Arnold-Chiari O; la impacció de les amígdales cerebel·loses o la Síndrome Neurocrani-Vertebral clínica). Gràcies a l’examen profund dels nostres especialistes a nivell encefàlic, del tronc cerebral i de la medul·la espinal, i després de descartar qualsevol altra patologia co-mòrbida, s’indica l’aplicació del FS®, amb resultats excel·lents.

Malalts amb una greu expressió anatòmica i aparentment sense símptomes

Molts neurocirurgians que no comparteixen el FS® suggereixen esperar a que apareguin els símptomes per a plantejar la intervenció, a vegades fins i tot en casos de descensos de les amígdales greus o de cavitats siringomièliques extenses. Això és perquè el seu tractament quirúrgic d’elecció és la descompressió o craniotomia suboccipital, amb un risc major que les expressions anatòmiques tan severes en sí, i podent provocar l’acceleració de l’empitjorament del quadre clínic del malalt. Els neurocirurgians del FS®, en canvi, indiquen l’aplicació del tractament quirúrgic malgrat l’aparent absència de símptomes, perquè en realitat s’ha comprovat que amb el nostre mètode no existeixen casos asimptomàtics, com a mínim a nivell de signes, reflexes o disfuncions. La malaltia ja està activa, per tant es recomana intervenir quan abans millor per tal d’evitar les lesions que existeixen sense aparents símptomes i d’ulteriors empitjoraments anatòmics amb afectació de la condició clínica del malalt.

Com és que molts cirurgians aconsellen esperar abans d’aplicar un tractament quirúrgic?

Quan el tractaments d’elecció per a la Síndrome d’Arnold-Chiari I són la descompressió o la craniotomia suboccipital i la siringotomia per a la cavitat de la Siringomièlia idiopàtica, els cirurgians, en alguns casos suggereixen l’observació en comptes de la intervenció. Això és així perquè es tracta d’intervencions quirúrgiques majors, que impliquen riscos elevats i complicacions freqüents en comparació amb els de la mateixa patologia. En el cas que la patologia encara no comprometi excessivament la qualitat de vida del malalt, i els símptomes no són tan greus, consideren que no és necessari intervenir.

Hi ha casos en els que es recomani esperar per a l’aplicació del Filum System®?

El protocol quirúrgic de la Secció del Filum Terminale del mètode sanitari FS® per a la Malaltia del Filum comporta, generalment, un risc mínim. Únicament s’ha detectat una remota possibilitat d’infecció o hematoma de la ferida quirúrgica, com pot passar en altres intervencions quirúrgiques. Per tant, es recomana la seva aplicació quan abans millor per tal d’eliminar les lesions que s’estan produint a nivell dels teixits en tots els casos que es diagnostica l’existència de la patologia; la Secció del Filum terminale comporta un mínim risc quirúrgic, gairebé nul, en comparació amb el de la malaltia.

Com actuen el FS® i les intervencions de descompressió suboccipital i siringotomia a la malaltia?

El FS® elimina la causa de la patologia, no les seves conseqüències, i té la finalitat de bloquejar l’evolució de la malaltia. En molts casos, malgrat que l’acció no sigui directa influint en els efectes de la malaltia, es pot observar: un re-ascens de les amígdales cerebel·loses, o una disminució de la cavitat siringomièlica, o una rectificació de la columna torçada. Intervenint quan abans millor, s’interromp l’empitjorament  dels símptomes i s’afavoreix la millora dels que són reversibles en el moment de la intervenció.

D’altra banda, la descompressió suboccipital i la siringotomia no eliminen la causa de la patologia, la tracció anòmala causada per un Filum terminale excessivament tens, deixant-la activa (“Siringomielia, escoliosis y malformación de Arnold-Chiari idiopática. Etiología común, Rev Neurol. 1996 Aug; Volúm 24, Nº 132; 937 – 959, Royo-Salvador MB –; “Platibasia, impresión basilar, retroceso odontoideo y kinking del tronco cerebral, etiología común con la sirignomielia, escoliosis y malformación de Arnold-Chiari idiopáticas, Rev Neurol. 1996 Oct; 24 (134):1241-50, Royo-Salvador MB). Això explica perquè els símptomes tornen a presentar-se anys després de la descompressió suboccipital (Hindbrain decompression for Chiari – syringomyelia complex: an outcome analysis comparing surgical techniques, C. Hayhurst, O. Richards, H. Zaki, G. Findlay & T. J. D. Pigott, Department of Neurosurgery, Walton Centre for Neurology and Neurosurgery, Liverpool, UK).

De què depèn l’evolució postoperatòria de la clínica?

Depèn de la prompte aplicació del FS®, des del protocol quirúrgic al protocol de rehabilitació, al seguiment amb els anys. Sabem que, encara que en la majoria de pacients s’han observat diverses millores, l’evolució de la clínica dependrà de la reversibilitat o no de les lesions en el moment de la intervenció de secció del filum terminale. Per això, es recomana la seva aplicació abans que es produeixin lesions irreversibles per la tensió anòmala d’un Filum Terminale anormalment tens.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada